Els infants com a mestres d’autenticitat i emocions
Quan entres a treballar a una escola bressol, saps que tens una gran responsabilitat i mil i una funcions: ajudar a posar sabates, recollir joguines, acompanyar en el creixement global de tots els infants… Però amb el temps descobreixes una veritat preciosa i inesperada… són ells, els infants, els qui et donen cada dia una lliçó de vida.
Els més petits no tenen filtres. Si tenen ganes de riure, riuen; si alguna cosa els entristeix, ho expressen sense por ni vergonya. Ens mostren, sense voler, la importància de ser autèntics, de viure les emocions com venen i de no amagar-les. Quants adults voldrien tornar a sentir amb aquesta llibertat?
Amb els infants pots aprendre que les petites coses són les que fan gran un dia: una abraçada inesperada, un somriure de “bon dia”, una mirada de complicitat mentre et donen la mà… T’acostumes a parar, a mirar, a escoltar sense pressa, tot i que a vegades costi. Perquè, quan vas al ritme d’un infant, el món s’omple de detalls que normalment passen desapercebuts.
Una feina amb reptes, però plena de recompenses
Hi ha moments en què, només amb un “mira, mira!”, mentre et mostren un cargolet que han trobat pel pati o t’ensenyen que han construït una torre molt alta amb peces de fusta, sents que tot el teu esforç val la pena. Perquè darrere de tot això hi ha un infant segur de si mateix gràcies a les teves paraules, gestos, rialles, afecte, etc.
Els nens i nenes també tenen un do especial per posar-te davant del mirall. Quan repeteixen alguna frase que has dit sense voler, t’adones del poder que tenen les teves intervencions. I quan et criden pel teu nom amb un somriure gegant, t’adones del lloc que ocupes en el seu petit però gran món.
I sí, és clar, hi ha dies difícils. Dies de mocadors, plors i roba tacada. Però, fins i tot en aquests moments, ells aconsegueixen treure’t un somriure. Perquè, amb la seva manera de veure el món, tan pura i sincera, et recorden el per què de fer de mestra. Perquè, en quina feina i de manera diària et venen a rebre amb un somriure d’orella a orella i amb una abraçada que escalfa el cor?
Petits? Sí, però grans mestres de vida.
Laura Castaño, educadora de la Upetita