Ja tenim entre nosaltres l’hivern. A l’escola, sigui l’estació que sigui, sempre respectem el ritme dels infants, vetllem perquè puguin fer allò que més els interessa i sobretot intentem no alterar la seva rutina amb activitats fora del seu context i de les seves inquietuds. Coneixem l’hivern des de la vivència pròpia, sortint al pati, observant els canvis que ha provocat l’estació en els arbres. Veiem que alguns s’han quedat sense fulles i que d’altres, no. Ens fixem en els canvis de color que experimenta el paisatge, en la temperatura i en tots els complements que ens posem per poder sortir a fora. Ens assegurem que, a l’escola bressol, l’infant ho viurà amb tranquil·litat i coherència.

Ens referim a la mateixa coherència quan parlem d’altres festes, com el carnestoltes. És clau que, en aquesta edat, els infants es mirin l mirall perquè estan creant la seva identitat, que es posin barrets al cap o faldilles i ho trobem molt important des de Setembre fins a Juliol. Perquè acotar-ho a una setmana en concret? I és llavors quan se’ns plantegen algunes preguntes: és possible que les tradicions ens limitin? Hem pensat mai perquè les seguim o comencem a celebrar? Amb qui se celebren aquestes tradicions? Amb la família? A més, algunes d’aquestes tradicions ens queden molt lluny, com per exemple el halloween.

Ens hem de plantejar per què fem les coses que fem i quin aprenentatge hi ha al darrera d’activitats repetitives i poc creatives. Quan a l’escola tots els infants omplen un ninot de neu amb cotó, què és el que volem que aprenguin o visquin? Si el que volem és que facin motricitat fina potser no cal posar-hi l’etiqueta de tradició, podríem fer la mateixa activitat en qualsevol altre moment i context.

Nosaltres defensem les tradicions, les nostres, les més properes, les que els infants de 0-3 anys poden percebre, entendre i interioritzar. Aquelles que com diu el neurocientífic David Bueno “ens fan conèixer qui som i ens fan pertànyer a un grup”. Estem d’acord que fomenten les habilitats socials i milloren l’autoestima. I és precisament per aquesta importància que cal reflexionar-les i portar-les a terme amb sentit i amb la quotidianitat d’un dia més.

En un món tan divers i multicultural no podem discriminar l’alumnat que no prové de la nostra mateixa cultura. Els hauríem de fer partícips,  preguntar-los “ i vosaltres, què feu aquest dia en concret? Celebreu el Nadal? Com ho feu?”. Crec que seria bonic aprofitar aquestes tradicions i sortir a conèixer aquest entorn com és el nostre poble que, per a un infant, potser ja és suficient. Sortim a sentir la fredor, observem l’aigua que es glaça… Amb una mica de sortim quan neva i coneixem aquesta estació com es mereix. Apropem els infants a la cultura perduda de conèixer poemes, nadales… Fem-ho partint dels seus interessos i des de l’entorn segur.

Totes aquestes tradicions van de la mà amb tots els canvis que la nostra societat ha experimentat. Si és té en compte la immigració, la diversitat…o si per contra, aquestes tradicions ens enganxen els peus a terra i no ens deixen avançar.

 

Adriana Prades, educadora de l’Escola Bressol UPetita