Jugar per a un infant és la possibilitat de retallar un trosset de món i manipular-lo per entendre’l», Francesco Tonucci. Si fem cas a l’afirmació de Tonucci, sembla fàcil i que tot vagi a favor de que nens i nenes juguin lliurement, puguin conèixer el món on vivim i siguin ells i elles els qui facin les seves pròpies valoracions a través de l’observació, l’experimentació i el joc. Tot i que, si filem més prim, podem veure que som els adults els que estem contaminant la naturalesa i puresa amb què els infants descobreixen el món. El món, per ell mateix, ja ens ofereix diferents materials, experiències i vivències per entendre’l i permet a cada infant que en tregui les seves conclusions. El problema és la societat que hem creat, que està marcada per estereotips retrogrades i sexistes i això condiciona el joc i, en conseqüència, les joguines amb les quals juguen els infants.

Com afirma Fred Rogers «Jugar dóna l’oportunitat a l’infant a practicar el que està aprenent» i què aprèn un infant?

Estem fent que els infants aprenguin que hi ha coses que fan les nenes i coses que fan els nens? Què podem fer els adults envers les joguines?

A continuació ens hauríem de preguntar si, com a adults que som distingim i utilitzem un vocabulari diferent quan ens referim a nens o quan ens referim a nenes. I fins i tot el més curós caurà en el parany de manera inconscient.

Els adults podem crear pedagogia per canviar el sexisme de les joguines.

En el nostre vocabulari hem d’incloure ambdós sexes i no caure en l’estereotip.

Com optar per propostes de joc que ens allunyen del sexisme

Com afirma Pablo R.Boj, «Que l’infant decideixi a què vol jugar, no que la joguina li digui com ha de jugar».

Podem optar per oferir materials naturals no estructurats que potencien la imaginació i la creativitat en els infants. Són materials sense sexe, ja que si oferim una panera plena de fustes, aquestes ofereixen mil possibilitats. Un exemple: es poden convertir en una carretera, les fustes poden ser menjar o animals…

A l’escola bressol Upetita potenciem aquesta mena de materials, oferim objectes o materials naturals que es transformen en qualsevol altra cosa gràcies a la imaginació dels infants. La nostra proposta és que els objectes no siguin de plàstic ni joguines comercials comprades, si no coses d’ús quotidià i materials de fusta, metall, roba, llana, petxines etc. que ens ofereixen una gran varietat sensorial i possibilitats d’exploració, creativitat i joc simbòlic, donant resposta al projecte educatiu i a la manera d’entendre l’educació 0-3.

Si volem adults creatius i autònoms hem d’acompanyar i deixar fer els infants, hem d’oferir joguines de qualitat i molt millor si són amb materials naturals, reciclats i no estructurats.

I recorda: són la nostra mirada i el nostre vocabulari el que provoca el sexisme a les joguines.

 

Núria Valdés, directora de l’Escola Bressol Upetita