L’observació és un dels pilars més importants a l’hora d’acompanyar de forma respectuosa els infants. Quan parlem d’observar els infants, en el primer que pensem és en reconèixer les necessitats físiques i emocionals que tenen per poder cobrir-les, però més enllà d’això, l’observació ens pot donar molta més informació: com són, com es relacionen amb els altres, quins són els seus interessos.
Observem per obtenir respostes i conèixer en quina etapa de desenvolupament es troben i també conèixer les seves mancances o dificultats per poder oferir de forma individualitzada allò que cada infant necessita en cada moment. En algunes escoles bressol, les educadores passen moltes estones assegudes a terra. Pot semblar-nos que no estan fent res i que estan perdent el temps, però la realitat és ben diferent. Estan fent molt, moltíssim més del que la gent s’imagina: estan observant els infants en el seu joc lliure per poder conèixer-los millor, teixir-hi vincles, donant presència, seguretat i confiança per provocar propostes tant en diferents espais com en materials perquè cada infant pugui desenvolupar el seu potencial de manera adequada i desplegar les seves capacitats.
Tots els infants són diferents i per això se’ls han d’oferir propostes i materials adequats a les seves característiques i al moment que viuen. N’hi haurà que es trobaran en una etapa centrada en llençar o picar diferents objectes per escoltar el soroll que fan i altres s’interessaran per fer transvasaments, omplir i buidar recipients amb diferents materials. És aquí on l’educadora, a través de l’observació i un bon acompanyament, podrà satisfer aquestes necessitats individuals i/o grupals.
Les educadores també ens podem trobar que els infants canvien els seus interessos. Per exemple, si els oferim retoladors per pintar, potser acabin trobant més interessant aixafar un full per escoltar el soroll que fa. A partir d’aquí, la proposta pot seguir per aquest camí i podem oferir algun altre paper amb diferent textura, ja que hem observat que la necessitat en aquell moment era d’aixafar i no pintar.
Observar correctament els infants no és fàcil. Una bona observació necessita d’una mirada oberta, respectuosa, objectiva i lliure de prejudicis i interpretacions. Les persones que acompanyem els infants sovint ens fem preguntes sobre allò que veiem en el seu comportament o com és el seu joc…Per què tira tots els objectes a terra? Què ens està expressant? Quina necessitat podem cobrir? I la nostra idea és entendre’ls i ajudar-los creant situacions d’aprenentatge que afavoreixin la descoberta.
Els infants porten a dins tot el que necessiten per créixer i desenvolupar-se correctament sense que ningú els guiï ni els digui en cada moment què han de fer i com han de jugar. Ells només necessiten que interpretem el que fan i senten i que els acompanyem de manera respectuosa en els seus descobriments i sentiments.
Tània Tomàs, educadora de l’escola bressol Upetita